EXPEDICIÓ

Estructura del viatge i dates

Dividirem el viatge en dues parts, una trescada d'aclimatació física i mental i l'altre d'ascens al Manaslu. La caminada inicial la realitzarem entre el gener i març de 2013 i l'ascens al cim, entre l'abril i el maig de 2013.

A. TRESCADA

Aquesta part de viatge és una de les peculiaritats que volem destacar: abans d'intentar fer el cim del Manaslu passarem uns mesos caminant per l'Himàlaia, sense un rumb preestabler, simplement seguint un camí imaginari. Volem començar a caminar per l'Oest del Nepal i avançarem, seguint el ritme que el cor ens marqui direcció Est. Resiguirem valls, superarem colls, visitarem poblets. Tot això sent autosuficients amb l'equipament i sense passar per cap ciutat. Calculem que caminarem entre 40 i 50 dies.  És hivern a l'Himàlaia, caldrà doncs abrigar-se fort i estar molt amb harmonia amb la natura per no prendre decisions equivocades.


B. ASCENS AL CIM DEL MANASLU

Tenim previst sortir de Katmandú el 24 de març de 2013 per tal d'arribar al camp base del Manaslu el 7 d'abril. Un cop al camp base descansarem uns dies. Després començarà el procés de reconeixement i escalada dels primers trams, on hi anirem portejant menjar i material. Això ens comportarà uns set dies. Del 7 d'abril al 25 de maig serà el marge de temps que tindrem per fer l’intent al cim ja que el permís d'ascens dura 50 dies. El dia de cim encara no es pot preveure ja que dependrà de l'estratègia que elaborarem sobre el terreny en funció de les condicions físiques i meteorològiques. Ens hem decidit de plantejar-nos fer cim a la primavera (maig) ja que al ser període pre-monsònic, el risc d'allaus, una de les majors causes d'accident i mort, en teoria és menor. 



El Manaslu (8.163 metres)

 El Manaslu es troba al nord del Nepal molt a prop del Tibet, al vell mig de la serralada de l'Himàlaia i de la influència del monsó. El servei cartogràfic de l'Índia el va catalogar com a “Pic XXX” tot i que el primer nom que li van posar va ser “Kutang” per ser la muntanya més alta del districte de Kutang. Finalment li va quedar el nom de Manaslu, paraula d'origen sànscrit i que deriva de “manasa” que significa “esperit o ànima”. Així doncs, el Manaslu és la muntanya dels esperits. 

Les primeres exploracions van ser efectuades pel britànic Bill Tilman però la primera ascensió no va ser fins el 1956 per una expedició japonesa a càrrec dels alpinistes T. Imanishi i G. Norbu. Els primers catalans que van posar els peus dalt del cim van ser Josep Noguera i Antonio Montalban el 1.999.

Pujarem la muntanya per on la van pujar els primers expedicionaris, és a dir, per la cara Nord-est, coneguda com la ruta dels japonesos.



Itinerari d'ascensió: ruta dels japonesos

DE KATMANDÚ AL CAMP BASE


L’accés al camp base és molt laboriós ja que les comunicacions terrestres es limiten a camins per boscos que únicament poden ser transitats per persones i animals. L’itinerari clàssic consisteix en fer els 145Km que separen Katmandú de Gorkha amb ‘autobús’ (unes 6 hores). Des de Gorkha s’han de fer a peu uns 100Km fins a Sama Gaun (3.400m), darrer poble abans del camp base. Aquesta marxa es fa en uns 10 o 11 dies i pràcticament es fa tota per la vall del Buri Gandaki, pel mig de boscos i traspassant pobles i rius. El camp base és força còmode ja que està situat en un lloc bastant planer ple de blocs de pedra i sense perill d’allaus. Per fer aquest tram d’aproximació al camp base necessitarem l’ajuda de portejadors, ja que haurem de transportar tot el menjar i el material fins als peus de la muntanya.




Els primers dies al camp base seran de descans, després d’uns tres dies ja començarem a pujar per reconèixer el terreny. El camp base serà casa nostra, sempre que tornem de les alçades hem de sentir-nos-hi còmodes i tranquils. Hi romandrem la majoria dels dies de l’expedició així que serà un punt de trobada interessant per fer vida social i parlar amb altres expedicions.


CAMP 1 – 5.600m

L'itinerari fins al al coll Naike (5.500m) és molt entremaliat ja que la gelera és molt trencada i s’ha de trobar un camí entre esquerdes i blocs de gel, després s’ha de fer un flanqueig sota uns seracs per agafar una rampa que duu fins al coll. És molt convenient equipar amb corda fixa part d’aquest itinerari per tal d’assegurar tant els portejos com una possible fugida amb mal temps. Una mica més amunt del coll Naike és on muntarem el camp 1, a uns 5600m.





Aquest camp serà una mena de camp base avançat. A la primera setmana d’estar a la muntanya ja hauríem d’haver-lo muntat, hi haver-hi dormit alguna nit. Aquest camp esta situat als 5.600m aproximadament i hi passarem algunes jornades. Usarem aquest camp com a magatzem per abastir els camps superiors, hi tindrem menjar i combustible, o sigui que haurem de deixar-hi una tenda fixa. També servirà com habitació d'emergència, quan baixem de cim o dels camps superiors serà el nostre refugi entremig, si estem esgotats, o si fa molt mal temps.


CAMP 2 – 6.600m

El següent tram és el més delicat de l’itinerari ja que s’han de superar una sèrie de pujades força inclinades i evitar bastants seracs, per a després fer un flanqueig per el con glacial que baixa del Manaslu Nord (lloc per on solen baixar molts allaus).  A continuació s’ha de superar una cascada de seracs bastant verticals (més de 70 graus d’inclinació) i molt alts (entre 30 i 40 metres). Així s’arriba al gran plató, a 6.600m, on s’emplaça el camp 2.



Muntarem aquest camp a la segona setmana després d’arribar al camp base, sempre que el clima ens ho permeti. La idea és plantar-hi una tenda per deixar-hi els sacs, vestits de plomes, combustible i menjar. Un cop muntat hi passarem alguna nit, per millorar l’aclimatació.  



Hi ha la possibilitat de muntar un camp extra a 6.200m, desplaçant el camp 2 a 6.800m. Això ens permetria escurçar una mica l’ultim tram fins a 7.450m, on muntaríem el camp 3. La decisió de muntar 3 o 4 camps la prendrem sobre la marxa en funció de les condicions de la muntanya i de les nostres.


CAMP 3 – 7.450m

Del camp 2 al camp 3 hi ha uns 850 metres de desnivell. És tracta d'un tram força complicat i dur, molt exigent físicament doncs arribem i superem els 7.000m. Entrem, per tant a l'anomenada “zona de la mort”, on el cos, tot i menjar i beure, es va morint a poc a poc. La pujada es fa per una gran pala d’uns 40º/45º d’inclinació. Aquesta finalitza a la carena on, aprofitant zones planeres, muntarem el camp 4. Aquí hi acostuma a bufar un fort vent i haurem d'intentar muntar el camp en una zona arrecerada i segura a 7.450m.



Muntarem aquest camp una setmana abans del primer intent de cim. Aquí hi deixarem la tenda i suficient combustible i menjar per passar almenys cinc o sis dies. El camp 3 serà el nostre refugi i la nostra assegurança de vida en aquelles alçades així que tot i estar a la zona de la mort, hem de procurar estar el màxim de còmodes possible.


DIA DE CIM – 8.163m

Des del camp 3, l’ascensió fins als 8.163m que té el cim es fa per una aresta sense més complicacions que l’alçada i els forts vents que hi solen haver al Manaslu. Haurem de sortir de matinada, per tenir moltes hores per davant, doncs aquest tram, tot i no ser tècnicament complicat, és el mes dur, perquè accedim als 8.000m i l’oxigen ja fa estona que escasseja. En aquesta alçada tant sols hi ha el 20% d'oxigen respecte al  nivell del mar.

Esperem tenir bon clima, estar físicament i psicològicament forts, i que la muntanya tingui ganes de deixar-nos pujar a la seva punta cimera, llavors, la Muntanya de l’Esperit s’introduirà dins la nostra ànima i si els astres ens son favorables, tot es sincronitza i les nostres forces son capaces de seguir endavant, pujarem fins als 8.163m metres del Manaslu, amb molta humilitat, però també amb gran alegria. Seran els nostres minuts de follia, d’acostament a l’univers que ens envolta i ens dirigeix. I després, concentració total en un descens dur, que ens portara de nou al camp 3 encara que si fos d'hora intentaríem baixar més avall. Aquesta baixada ja seria definitiva, recollint campaments i tenin com a únic objectiu el camp base. Com a màxim tindrem dos o tres intents de cim. Intentar-ho més vegades pot comportar un deteriorament físic molt perillós.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada